“En attendant l’inattendu” neix de l’encontre casual entre Claire Ducreux i Toni Mira. Dos creadors amb una llarga i intensa trajectòria professional. Dos intèrprets amb la seva pròpia personalitat escènica. Dos universos creatius molt diferents en la forma, però amb moltes convergències en l’essència. Dues maneres complementàries d’entendre la dansa. Dos creadors que, gràcies a aquest encontre, han decidit regalar-se la síntesi del seu treball artístic…

Reflexions entorn “En attendant…”

Volem que el procés creatiu de l’espectacle sigui un veritable exercici de sinceritat, tant a nivell coreogràfic com a nivell humà, i això ens obliga a la confiança mútua, a acceptar ser vulnerable, al plaer del descobriment, a acceptar que només sabem el que sabem…

Ens aproxima a un estat on qualsevol esdeveniment és un regal, a un espai lliure on projectar les nostres emocions, on compartir les nostres vivències i deixar que les coses ressonin i influeixin sobre l’altre.

Ens convida a esperar l’inesperat.


“En attendant..” volem utilitzar el llenguatge de la dansa com a mitja per a comunicar, no com a finalitat, i volem nodrir-lo d’altres tècniques escèniques com el Clown, el teatre visual, el teatre d’objectes…

Volem fer un espectacle absurd, emotiu, ridícul, elegant, delicat, divertit, senzill, generós.


El punt de partida escènic són els mateixos personatges que han donat vida als nostres espectacles en solitari, amb els elements escenogràfics que els defineixen i que ens identifiquen com a artistes.

Ella: banc, gorra, joc amb el públic…; ell: taula, miralls, ombres...

Amb aquests elements volem reflexionar sobre el pas del temps, sobre de quina manera els dos personatges viuen el temps. Com cadascun d’ells es submergeix, s’escapa, gaudeix, comparteix, analitza, contempla, balla, atrapa, compta, observa… inventa el present.

Compartim sensacions respecte el temps….

De vegades el temps s’estira i s’omple i d’altres es queda només a la superfície, i ens fa tenir la percepció de que aquests temps sovint passa massa de pressa, deixant que la vida gairebé ni ens toqui.

I preguntes…

Quines coses canvia el temps i quines coses no?

No anem a un lloc concret, no sabem encara el final del trajecte. ”En attendant…” és un encontre, un viatge i no volem tancar cap porta a l’imprevist.

No volem fer un espectacle espectacular, tècnic, ni intel·lectual… volem utilitzar els justos recursos (teatrals, visuals….) per fer visibles i senzilles les vivències…per arribar al cor de la gent.

Entenem la dansa com a poesia silenciosa i amb aquesta poesia volem habitar l’espai escènic.

Un espai escènic que es va omplin de fulles. Fulles que cauen, es mouen, giren, ballen o bé senzillament resten quietes. Metàfora del pas del temps, de les nostres vivències, del present… de com ens posicionem davant de la vida

Remolins de vent

Remolins d’emocions

Remolins de vida